L’informe 2025 del Statistical Review of World Energy confirma que el gas natural es manté com a font energètica dominant, especialment a Àsia i Europa. La seva suposada funció com a “energia de transició” ha servit per ajornar decisions reals de reducció de consum. L’augment del comerç de gas liquat (GNL) no resol la crisi energètica, sinó que la desplaça i cronifica. Per avançar cap a un futur viable, cal abandonar la dependència del gas i apostar per una reducció planificada de la demanda energètica.
Durant anys s’ha presentat el gas natural com una “energia de transició”, més neta que el carbó i el petroli, capaç de garantir estabilitat mentre les renovables creixien. Però les dades del Statistical Review of World Energy 2025 desmenteixen aquesta narrativa: el consum global de gas es manté altíssim, i la seva producció i comerç estan exposats a tensions geopolítiques, especulació i inestabilitat.
📊 Un ús global que no retrocedeix
L’any 2024, el món va consumir 4.027 milers de milions de m³ de gas natural, gairebé el mateix que l’any anterior, tot i la crisi energètica europea i la guerra a Ucraïna. El gas representa encara el 23% del consum energètic global, per sobre de les renovables modernes (8%) i només per sota del petroli (34%).
La demanda va caure lleugerament a Europa (-7%), però va créixer a la Xina (+7%), l’Índia (+5%) i altres regions d’Àsia, compensant la davallada occidental. Aquest equilibri fa que el gas mantingui una posició central en el sistema energètic mundial, malgrat les intencions declarades de descarbonització.
🌍 Producció global i interdependència
Els principals productors de gas són:
- Estats Units: 26% de la producció mundial
- Rússia: 15%
- Iran i Qatar: 6% cadascun
- Xina i Canadà: 4%
Aquests sis països concentren més de la meitat de la producció mundial. Però el que importa no és només qui produeix, sinó qui pot exportar. Molts d’aquests països tenen consums interns creixents i podrien, en pocs anys, consumir tot el que produeixen. Això anticipa una reducció global progressiva del gas disponible per a exportació, que podria esdevenir crítica entre 2030 i 2040.
Els EUA lideren les exportacions de gas natural liquat (GNL), amb un creixement del 12% el 2024, consolidant-se com a proveïdor clau per Europa i Àsia. Rússia, tot i les sancions, manté una producció elevada, però ha hagut de reencaminar les seves exportacions cap a la Xina i altres països no europeus.
🛢️ Europa: una transició inestable
Europa ha fet una reducció forçada del consum de gas, passant de 585 a 544 milers de milions de m³ entre 2023 i 2024, principalment per la caiguda de subministrament rus. Tot i això, continua sent altament dependent de les importacions, ara provinents sobretot dels Estats Units, Algèria i Noruega. Aquesta nova dependència té preus més alts i major vulnerabilitat.
🔁 Gas liquat (GNL): una solució fràgil i cara
El comerç de GNL ha crescut un 2% el 2024, liderat pels EUA, Qatar i Austràlia. Això ha permès compensar parcialment la caiguda del gas via gasoducte, però té diversos inconvenients:
- Implica més emissions pel procés de liquació, transport i regasificació.
- És més car i inestable.
- Augmenta la pressió sobre països receptors, que han de construir terminals i infraestructures específiques.
En definitiva, el GNL no és una solució estructural, sinó un pegat que prolonga la dependència del gas i frena la reducció real de consum fòssil.
❗ Una energia de transició que no transita
La idea que el gas és una energia “pont” cap a un futur renovable s’ha convertit en una excusa per ajornar decisions difícils. Les inversions en infraestructures de gas (gasoductes, plantes de GNL, centrals tèrmiques) comporten una vida útil de dècades i comprometen els objectius climàtics.
A més, el gas natural és principalment metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO₂ a curt termini. Les fuites de metà en la cadena d’extracció i distribució converteixen el gas en un contaminant molt més perillós del que sovint es reconeix.
🌱 Reducció de la demanda, no substitució tecnològica
L’informe ho deixa clar: les renovables creixen, però no prou ràpid per substituir totalment els fòssils. El 2024, gairebé tot l’augment de demanda energètica global es va cobrir amb gas i petroli. Això implica que cal canviar de marc mental:
- No es tracta només de substituir combustibles, sinó de reduir la necessitat d’energia.
- Calen estratègies de decreixement planificat, eficiència, sobrietat i relocalització de l’activitat econòmica.
- L’autosuficiència i la resiliència no vindran de noves tecnologies, sinó de transformacions socials i culturals profundes.
El gas natural no és una solució, sinó una extensió del problema. La seva aparent netedat i flexibilitat l’han convertit en una droga suau del sistema energètic global. Però la realitat és que ni descarbonitza ni garanteix estabilitat. Si no abandonem aquesta dependència, ens condemnem a un futur energèticament fràgil i climàticament inviable.
Descarrega’t:
2025 Statistical Review of World Energy
Entrades anteriors d’aquesta sèrie dedicada a l’anàlisi de l’estat actual de les diferents fonts d’energia al món:
Descobriu-ne més des de En transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.