L'embargament del petroli dels EUA a Cuba el gener de 2026 va accelerar un col·lapse energètic i alimentari latent. Amb cinc apagons nacionals en sis mesos i la suspensió de la distribució d'oli, pollastre i iogurt, l'illa revela els límits d'un model dependent i centralitzat. Des del decreixement, la crisi ofereix lliçons clau sobre la imperiosa necessitat de sobirania energètica, autonomia alimentària local i resiliència comunitària.
El futur que ens espera
El parany del costum
Hi ha una il·lusió molt estesa entre les persones que ja han pres consciència de la crisi ecològica i social que vivim. Aquesta il·lusió diu: quan les coses es posin prou malament, la gent espabilarà.
Dos mesos amb l’Estret d’Ormuz tancat. Per què sembla que no va amb nosaltres?
Les reserves estratègiques aguanten el cop per ara, però els experts situen el moment crític entre juny i juliol. Cap govern pot dir el que caldria dir: que sis mesos sense Ormuz no és una pausa en la normalitat. És un avís que la normalitat era un miratge.