Recuperem el document Transició ecosocial a Catalunya. Una proposta decreixentista (2024) que planteja que el creixement il·limitat és impossible en un planeta finit i que cal una transició planificada cap al decreixement. Aquesta proposta implica reduir el consum energètic i material, transformar sectors com l’energia, el transport, l’alimentació o l’habitatge, i posar les cures i la justícia social al centre. L’objectiu és construir una economia més resilient, arrelada al territori i basada en la cooperació comunitària, que garanteixi benestar dins dels límits ecològics i socials.

---

En un moment històric marcat per la crisi climàtica, l’esgotament dels recursos i l’augment de les desigualtats, el document Transició ecosocial a Catalunya. Una proposta decreixentista planteja un full de ruta que vol anar més enllà de les reformes cosmètiques i les solucions tecnològiques de sempre. Els autors —Luis González Reyes, Erika González Briz i Adrián Almazán— parteixen d’una idea clau: el creixement econòmic infinit és impossible en un planeta finit. Per això, proposen assumir la necessitat d’un decreixement planificat, just i democràtic, capaç de posar la vida i la cura al centre.

Aquest informe, coordinat per la CGT de Catalunya, vol ser una guia per pensar i actuar des del territori, arrelant la transició ecosocial a la realitat catalana i oferint alternatives concretes per als sectors productius i socials més determinants.

Els límits del model actual

El diagnòstic és clar: l’economia catalana es troba fortament internacionalitzada, depèn de combustibles fòssils i minerals escassos, i funciona com un gran digestor de materials i energia. Transport i indústria concentren la major part del consum, mentre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i els residus continuen creixent.

A més, Catalunya importa la majoria de recursos que necessita, des de petroli fins a biomassa, i té una sobirania energètica ínfima. El sistema productiu, basat en el comerç global i en sectors intensius en energia, està atrapat en una lògica insostenible. Tot plegat dibuixa una situació de forta vulnerabilitat davant dels xocs climàtics, geopolítics i econòmics que ja s’estan accelerant.

Decreixement no és recessió

El document subratlla que el decreixement no equival a pobresa ni a recessió imposada, sinó a un procés conscient i planificat de reducció de fluxos materials i energètics. Es tracta de disminuir el que és superflu, redistribuir la riquesa i garantir els serveis bàsics per a tothom. En lloc d’apostar per miratges com el “creixement verd” o l’“economia circular” en clau macroeconòmica, l’informe defensa una transformació profunda que impliqui reduir la dependència externa, relocalitzar l’economia i enfortir el teixit comunitari.

Transformacions als sectors clau

Un dels punts forts de la proposta és l’aterratge sectorial. El document ofereix un full de ruta per al decreixement a Catalunya que inclou canvis concrets en diversos àmbits:

• Energia: reduir el consum global, prioritzar les renovables de proximitat i evitar macroprojectes que reprodueixen la dependència fòssil i l’extractivisme.
• Alimentació i aigua: apostar per l’agroecologia, recuperar sobirania alimentària i fer un ús eficient i comunitari de l’aigua.
• Transport: reduir dràsticament la mobilitat motoritzada, potenciar el transport col·lectiu i limitar l’aviació.
• Indústria i materials: decréixer la producció supèrflua, fomentar la reparació i el reciclatge de qualitat, i reduir la dependència de minerals crítics.
• Habitatge i construcció: rehabilitar i optimitzar el parc existent, en lloc de continuar amb la dinàmica especulativa i expansiva.
• Turisme: limitar un sector altament consumidor d’energia i dependent del transport aeri, i apostar per models locals i sostenibles.
• Digitalització: qüestionar la tecnolatria i reduir el consum energètic i material associat a la infraestructura digital global.

En conjunt, es tracta de caminar cap a un metabolisme econòmic menys intensiu, més resilient i més just.

Justícia social i cures al centre

Una altra aportació destacada és la mirada sobre el treball i les cures. A Catalunya, com a la resta de l’Estat, les hores dedicades a les tasques de cura (remunerades i no remunerades) superen les del treball assalariat, però continuen invisibilitzades i feminitzades. Reconèixer aquest fet i redistribuir el treball —tant productiu com reproductiu— és clau per garantir el benestar col·lectiu en un escenari de decreixement.

La transició ecosocial no es pot dissociar de la justícia social: cal repartir el temps de treball, garantir l’accés universal als serveis bàsics (educació, salut, energia, habitatge, alimentació) i reduir desigualtats de gènere, classe i origen. Només així el decreixement serà desitjable i viable.

Democràcia, sobirania i comunitats resilients

El document defensa una transició que vagi més enllà de l’Estat i el mercat, i que aposti per oikonomies locals i comunalismes, és a dir, economies arrelades al territori, autogestionades i basades en la cooperació. Això implica recuperar sobiranies —energètica, alimentària, econòmica— i reforçar la democràcia directa i la participació ciutadana.

L’objectiu no és tant reformar el capitalisme verd, sinó construir alternatives comunitàries i autònomes que permetin viure dignament dins dels límits del planeta.

Imaginar nous relats

Finalment, l’informe subratlla la importància cultural i simbòlica d’aquesta transició. Cal qüestionar els mites de la modernitat (creixement, progrés, consum) i construir nous imaginaris basats en la cura, la sobrietat, la cooperació i la vida compartida. Sense nous relats, capaços d’il·lusionar i mobilitzar, la transformació serà inviable.

Una crida col·lectiva

El missatge és contundent: no hi ha temps per a reformismes ni per a falses solucions. O ens encaminem cap a un decreixement just i planificat, o ens exposem a un col·lapse caòtic i a formes d’ecofeixisme basades en la competència pels recursos.

La transició ecosocial a Catalunya és una tasca col·lectiva que requereix la implicació de moviments socials, sindicats, institucions locals i comunitats. Com recorden els autors, no es tracta només de resistir, sinó de construir alternatives aquí i ara, des de la proximitat i el suport mutu.

---

📖 Decarrega’t document (PDF):
Luis González Reyes, Erika González Briz i Adrián Almazán (2024). Transició ecosocial a Catalunya. Una proposta decreixentista. Barcelona: CGT Catalunya / L’Apòstrof SCCL.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊