El veritable repte no és generar més energia, sinó reduir la demanda dins dels límits del planeta. La nostra civilització ha convertit el creixement en una obligació, però només una cultura de la suficiència pot garantir una vida digna i sostenible per a tothom.
límits del creixement
La destrucció de la demanda, el límit invisible de l’economia
Quan els costos ja no es poden assumir, el consum s’atura i sorgeix la destrucció de la demanda. No és estalvi voluntari, sinó renúncia forçada. El repte és transformar aquest límit en una oportunitat per reduir de manera justa i planificada, posant la vida i l’equitat al centre.
Entre la utopia i la distopia
Quan la utopia del creixement il·limitat es desconnecta de la realitat material, deriva en una distòpia silenciosa feta de fragilitats i dependències. Però entre aquests dos extrems hi ha un espai per imaginar i crear alternatives viables, modestes i transformadores, centrades en la vida i el territori.